Arquitectura de defensa perimetral: aquesta arquitectura col·loca tallafocs, passarel·les, VPN i passarel·les de seguretat al perímetre de la xarxa per controlar l'accés a les xarxes internes i externes, permetent que només passi el trànsit autoritzat.
Arquitectura de defensa en profunditat: aquesta arquitectura utilitza mesures de protecció multicapa i diverses que despleguen defenses a nivell de xarxa, sistema, aplicació i dades. Si alguna capa es veu compromesa, les altres capes continuen proporcionant protecció.
Arquitectura de confiança zero: el principi rector és "no confieu mai per defecte, comproveu sempre". L'autenticació dinàmica es produeix en funció del context, com ara la identitat, el dispositiu i el comportament, independentment de si el trànsit s'origina internament o externament.
Arquitectura informàtica de confiança: basada en una arrel de confiança a nivell de maquinari, aquesta arquitectura crea una cadena de confiança des de la capa més baixa fins a la capa més alta, assegurant la integritat dels processos operatius i d'inici del sistema. S'utilitza habitualment en escenaris amb alts requisits de seguretat.
Sistema de defensa en capes: aquesta arquitectura dissenya mesures de seguretat segons el model OSI o TCP/IP, que cobreix la capa física, la capa de xarxa, la capa del sistema, la capa d'aplicació i la capa de dades, amb cada capa corresponent a una tecnologia de protecció específica.